Per Àngel Marchante
Més de 2 milions d’espanyols, blancs i catòlics, van emigrar cap a Amèrica i Europa amb motiu de la misèria que va produir una devastadora guerra civil. L’Argentina, Mèxic, Veneçuela i altres països de l’Amèrica Llatina i altres van optar, potser per falta de mitjans econòmics, a anar-se a França, Alemanya i Suïssa, principalment.
No eren enginyers, ni advocats, ni arquitectes. Ni tampoc empresaris. Eren modestos treballadors que es van anar acoblant al treball que els sortia per a treure a la seva família avanci.
Uns, la majoria, tenien a la seva família a Espanya i els manaven diners perquè poguessin subsistir i així, a poc a poc, amb molts sacrificis van tirar endavant, gràcies als empresaris i ciutadans d’aquests països que els van acollir, els van donar treball i van poder llaurés un futur per a ells i per a les seves famílies.
En canvi, ara és Espanya i la resta de països d’Europa els que “reben” a emigrants de l’Amèrica Llatina i d’Àfrica, pels mateixos motius: fam, salut i treure de la misèria als seus éssers més estimats. Però ja sigui pel color de la seva pell, per l’accent en parlar i qualsevol altra circumstància superficial, establim un prejudici que antany no van imposar als nostres avantpassats.
En canvi si els volen perquè treballin intensament, moltes hores, molts dies, en qualsevol branca, en el camp, en l’hostaleria, als hotels, en les residències, en la neteja en general, en tot allò que no requereixin una titulació o una formació específica i per descomptat, si és possible, sense cotitzar o cotitzant el menys possible.
I damunt apareixen els puristes, els molt espanyols, els que consideren que aquest país és de la seva propietat, els que s’ensenyoreixen dels signes representatius d’aquest país, però no són capaços (potser per incapacitat o prejudici) de fer els treballs que fan els emigrants.
Si hi ha un conflicte, si hi ha una ocupació il·legal, una baralla o una agressió a un “espanyol/la”, o qualsevol problema de convivència, ja saben, a distància, els qui són els culpables: els emigrants i si són de color: més culpables encara.
On està el sentit comú, el sentit de la convivència, la presumpció d’innocència, la més mínima empatia cap a persones que han deixat a les seves famílies, com abans van fer els nostres avantpassats?
Potser no hi ha espanyols delinqüents? No hi ha espanyols “gossos”? No hi ha espanyols paràsits? No hi ha espanyols que no volen treballar i viure d’ajudes de l’Estat? No hi ha espanyols agressius i violadors?
Una mica de sentit comú, una dosi de convivència i de comprensió cap a les persones que deixen el seu país, la seva família, la seva cultura, no vindria malament i deixar que la policia actuï contra tots aquells que cometin qualsevol delicte, amb independència del seu color, origen i estat social, potser ajudaria a recuperar un ambient social més d’acord amb la varietat cultural que tenim en tots els països que, per sort, formem part del primer món.
